Michel Ney, duc d'Elchingen, príncep de Moscova, Mariscal de França, nascut el 10 de gener del 1769 a Saarlouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort afusellat el 7 de desembre del 1815 a la Place de l'Observatoire de París.[1] Fou conegut després de la batalla de Jena pels seus homes i fins i tot per Napoleó mateix, com le brave des braves ("valent entre els valents"). Altres mals noms li foren donats, com ara le lion rouge ("el lleó roig") o le rougeaud ("el roig"), tots en referència als seus cabells rojos i la seva pell que s'enrogia pel sol. Ney tenia per costum carregar al capdavant de les seves tropes. El seu crit d'estímul favorit era: "Direction, le trou du cul de mon cheval, chargez! ("Direcció, el forat del cul del meu cavall, carregueu!")
Es casà amb Aglaé Auguié, amiga de pensió d'Hortense de Beauharnais. Com Masséna, Lluís XVIII i Wellington, el mariscal Ney fou maçó.